El proppassat 25 de març, a l’edat de 90 anys, va morir l’australià John Davies, campió olímpic de 200m.braça en els Jocs de Helsinki-1952. El 1960, però, es va nacionalitzar nord-americà.

El 1948 ja havia estat quart dels 200m.braça en els Jocs de Londres-1948, amb un temps de 2,43″7, curiosament dos dècimes de segon menys que el tercer classificat, un fet que el reglament d’aquell temps ho permetia, donant més importància a la classificació dels àrbitres que no al cronometratge manual. Entre el 1948 i el 1952 va estudiar i nedar a la Universitat de Michigan, on va aconseguir quatre títols de campió dels Estats Units, i dos títols universitaris (NCAA), tots en el seu estil de braça-papallona. El 1952 va participar en els Jocs de Helsinki-1952, on sembla que va arribar amb una càrrega de sobre-entrenament, raó per la qual Forbes Carlile, l’entrenador australià, li va prescriure un descans de 20 hores diàries al llit, durant els tres dies anteriors a l’inici dels Jocs, i un “bany” de 1.000m. diaris. Sembla que li va fer efecte, doncs va guanyar el títol olímpic dels 200m.braça (encara que ell sempre va emprar la modalitat de papallona), amb un temps de 2,34″4, nou rècord olímpic (rècord que ja havia superat en les semifinals, amb 2,36″8)  ajustadament per davant del nord-americà Bowen Stassforth, 2,34″7, i de l’alemany Herbert Klein, 2,35″9, que havia anat al davant de la cursa fins els darrers 25m.

En la seva carrera esportiva només va superar un rècord mundial, el 28 de juliol del 1952, a la piscina de 25 iardes de la Universitat de Princeton, va nedar les 200 iardes braça amb un temps de 2,12″9, que va ser el darrer rècord mundial homologat en aquesta prova, quan la FINA va decidir deixar d’homologar-la a partir del 31 de desembre del 1952, data a partir de la qual també va començar a considerar la separació entre les dues modalitats anteriors de braça, és a dir, per una banda la braça (també coneguda com a clàssica), per l’altra la papallona (coneguda fins aquell moment com a braça-papallona), convertint aquesta darrera e el quart estil.